12 Poemes Vol.09, Ж³ Grosella i Grandalla Edicions [fiction novels to read .TXT] 📗

Sumari

An das Publikum (Kurt Tucholsky, 1931)

LXXXIV – 84 (Gaius Valerius Catullus, circa 40 aC)

I.O.U. (Osvflyd Green, 2014)

Identitat (Sílvia Melgarejo, 2019)

La Colombe poignardée et le Jet d'eau (Guillaume Apollinaire, Calligrammes 1913-1916)

LXVII ( Gustavo Adolfo Bécquer, 1863)

Primeiro: Os dos Castelos (Fernando Pessoa, 1928, Mensagem)

Oda a Espanya (Joan Maragall, 1898)

Juste un peu de poésie (Suzon Laesser, 1994, Poèmes d'Enfance)

Song of Myself, 4 (Walt Whitman, 1855, Leaves of Grass)

Ma belle et grande Catalogne (Suzon Laesser, 2019)

X-Mas Letter (Osvflyd Green, 2010)

Edito

 

Hem trigat una mica més del previst a publicar el nostre recull de poemes.

 

Amb cert orgull, però presentem avui el novè volum de "12 poemes", el recull de poesia multilingüe del segell Ж³, afiliat a la nostra editorial Grosella i Grandalla.

 

Primer, donar les gràcies a Sílvia Melgarejo, pel seu poema "Identitat". Li donem la benvinguda al segell Ж³. El seu poema no va ser fàcil d'inserir a la nostra selecció d'enguany. Al principi feia un bon eco al poema de Catullus "84", una peça satírica, fent-nos reflexionar sobre els abusos que fem dels accents "pijos" i del llenguatge en general.

 

Car no és fàcil, en aquests temps de desordre medi-ambiental, polític i social, fer una selecció de 12 poemes que tinguin sentit tot sols, però també en un conjunt. No és fàcil reivindicar llibertat per presos, pau al món, respecte a totes les identitats i opinions! Els poemes no són prou per denunciar totes les injustícies que vivim tots, sigui quin sigui el continent on ens movem, o l'idioma que parlem. Hem d'anar amb molta precaució en un món on encara patim de discriminació per ser d'un altre color, d'un altra cultura, o fins i tot, d'una altra espècie...

 

Vam buscar un fil, un vincle entre totes les peces d'aquest recull. Composant-ho es va fer cada vegada més present el record d'un gran home que fa pocs mesos ens ha deixat... Jesús Babià i Serra... ens ha deixat a nosaltres, a Grosella i Grandalla edicions, amb l'esperança d'un poble català i d'un idioma respectats. No només el poble català, antic i gran a de ser reavaluat, sinó també totes les cultures i llengües del nostre planeta. Per això hem publicat el poema de Joan Maragall "Oda a Espanya" i, el poema de Suzon Laesser "Ma belle et grande Catalogne".

 

L'opressió dels pobles, la uniformització del pensament i de l'expressió no ens sembla una cosa positiva, tot el contrari, no només a la "península", sinó també a totes les penínsules geogràfiques o culturals del planeta.- No hem volgut seleccionar poemes "medi-ambientals" perquè ja ho havíem fet l'any 2009, amb el gran artista Filastine i el seu moviment "sound swarm project". Hem deixat de banda també la temàtica inicial "Dones" per un tema més ambiciós: la pau. "Pau" és el fil director d'aquesta edició, com ho suggereix l'últim poema de la nostra selecció "Xmas-Letter"; per l'ocasió, l'autor Osvflyd Green ha afegit la traducció "hɛrɛ" del bambara / diula.

 

La pau passa sobretot per la nostra responsabilitat, individual i d'espècie. Per això hem volgut obrir la nostra selecció amb el poema "An das Publikum" de Kurt Tucholski. També hem volgut donar més visibilitat al poema "I.O.U" de Gudrun Graendottir, un poema que s'interessa de molt a prop del llegat que deixarem a les futures generacions... i generacions d'espècies.

 

Feliç diada de Sant Jordi a tothom!

A Jesús Babià i Serra (1934 - 2018)

Geri G. Nevers
Grosella i Grandalla Edicions

MMXIX

An das Publikum

 

O hochverehrtes Publikum,

sag mal: bist du wirklich so dumm,

wie uns das an allen Tagen

alle Unternehmer sagen?

Jeder Direktor mit dickem Popo

spricht: «Das Publikum will es so!»

Jeder Filmfritze sagt: «Was soll ich machen?

Das Publikum wünscht diese zuckrigen Sachen!»

Jeder Verleger zuckt die Achseln und spricht:

«Gute Bücher gehn eben nicht!»

Sag mal, verehrtes Publikum:

bist du wirklich so dumm?

So dumm, daß in Zeitungen, früh und spät,

immer weniger zu lesen steht?

Aus lauter Furcht, du könntest verletzt sein;

aus lauter Angst, es soll niemand verhetzt sein;

aus lauter Besorgnis, Müller und Cohn

könnten mit Abbestellung drohn?

Aus Bangigkeit, es käme am Ende

einer der zahllosen Reichsverbände

und protestierte und denunzierte

und demonstrierte und prozessierte . . .

Sag mal, verehrtes Publikum:

bist du wirklich so dumm?

 

Ja, dann . . .

Es lastet auf dieser Zeit

der Fluch der Mittelmäßigkeit.

Hast du so einen schwachen Magen?

Kannst du keine Wahrheit vertragen?

Bist also nur ein Grießbrei-Fresser –?

Ja, dann . . .

Ja, dann verdienst dus nicht besser.

Kurt Tucholsky, 1931.
Zuerst erschienen in: Die Weltbühne, 07.07.1931, Nr. 27, S. 32 unter dem Pseudonym Theobald Tiger

LXXXIV - 84

 

Chommoda dicebat, si quando commoda vellet

Dicere, et insidias Arrius hinsidias,

Et tum mirifice sperabat se esse locutum,

Cum, quantum poterat, dixerat hinsidias.

Credo, sic mater, sic liber avunculus ejus,

Si maternus avus dixerat atque avia.

Hoc misso in Syriam requierant omnibus aures ;

Audibant eadem haec leniter et leviter,

Nec sibi postilla metuabant talia verba,

Cum subito affertur nuntius horribilis,

Ionos fluctus, postquam illuc Arrius isset,

Jam non Ionos esse, sed Hionos.

 

Gaius Valerius Catullus, circa 40 aC

I.O.U.

 

To Grey Filastine

(tribute to earthlings born in the XXI century)

 

 

I should have told you

About human lies

I should have warned you

Against modern styles

On behalf of their faith in power

In the name of a new jeweller

Men kill

Children like you.

Techniques and truths, grammars, beliefs, territories,

Are mangled and sent to museums for ages!

Arrogant blue warriors

Impede Sànkt Niklaus' travels and shout:

"You shall not be bothered by mass horrors"

Non violent streams are dried out...

We should worry, little brothers,

For Man is stepping on the hill,

Eminent owner of the global zoo!

Forget my words Sista'

Forgive my silence Kid,

Irate were we and now livid

We're staring at the world's dementia...

Osvflyd Green, Strasbourg, Copenhague, Reykjavik, Seattle, 2009, *3 -x- 2

Identitat

 

Hi havia una vegada un gat

que no sabia que era un gat

perqué tothom li deia “mixeta”.

Sílvia Melgarejo, 2019 ©ж3

 

 

 

La Colombe poignardée et le jet d'eau

 

Guillaume Apollinaire, Calligrammes 1913-1916

LXVII

 

¡Qué hermoso es ver el día

coronado de fuego levantarse,

y, a su beso de lumbre,

brillar las olas y encenderse el aire!

¡Qué hermoso es tras la lluvia

del triste otoño en la azulada tarde,

de las húmedas flores

el perfume aspirar hasta saciarse!

¡Qué hermoso es cuando en copos

la blanca nieve silenciosa cae,

de las inquietas llamas

ver las rojizas lenguas agitarse!

Qué hermoso es cuando hay sueño,

dormir bien... y roncar como un sochantre

y comer... y engordar... ¡y qué desgracia

que esto sólo no baste!

 

 

Gustavo Adolfo Bécquer,1863©ж3